Entre totes les vergonyes de l’horror nazi, n’hi ha una que ha passat força desapercebuda: la «concentració» d’alemanys d’origen jueu en les anomenades judenhaus, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l’edifici que tenia al Barri Bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d’altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits. Molts anys després, passada la catàstrofe, Ingke Brodersen s’instal·la a un apartament al quart pis d’aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu «edifici jueu», l’autora va començar una investigació per recuperar les històries d’elles tres i de la resta d’habitants del bloc, tant els que van morir com els que van sobreviure en la diàspora. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l’assassina maquinària nacionalsocialista que ens colpeix i esgarrifa