Finals de 1932. Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol, en Carles Solé arriba a l’estació de tren de Sitges per allotjar-se al Cau Ferrat. El seu objectiu és l’escrit homenatge que vol dedicar al moviment modernista, però la realitat és que persegueix una venjança personal contra els pintors que molts anys enrere li van negar un lloc de privilegi.
Mentrestant, al fons del seu cor batega un altre sentiment. Enamorat de la vídua d’en Casas, la Júlia Peraire, haurà d’enfrontar-se a moltes dificultats en aquesta reunió amb els membres del Modernisme que ell mateix ha convocat. La intervenció d’una dona aliena als seus plans farà que el resultat no sigui de cap de les maneres el que ell esperava.
